Vinyeta i Masdemós, Pere

Tornar a Vallgespèdia

  • fa 4 mesos
  • V
  • 1

Vinyeta i Masdemós, Pere. Sacerdot. (Sant Pere de Torelló 1802- Vic 1861).

Canonge lectoral de la catedral de Vic i examinador sinodal. Després d’estudiar llatinitat a Sant Pere, entrà com a col·legial intern al Seminari de Vic (1818), on cursà els tres anys de filosofia (1818-1821) i els set de teologia (1821-1828). Defensà conclusions de teologia (1825) sota la direcció de Jaume Soler Roquer. Havent incorporat els seus estudis a la Universitat de Cervera (1829), va obtenir el batxillerat i la llicenciatura en teologia (1831). Amb vint-i-quatre anys el bisbe Pau de Jesús Corcuera l’ordenà sacerdot (1826) i l’any següent li atorgà una càtedra de filosofia al seminari de Vic. Hi estarà dos cursos. En 1829 passarà a una de les càtedres d’institucions teològiques que combinarà amb la regència de la parròquia de Sant Pere. El 1823 ocupà la càtedra de Sagrada Escriptura i el 1834 obté er oposició la mongia major de la catedral de Vic. La dedicació al nou càrrec li va fer deixar la càtedra. La I guerra carlina el replegà al seu poble, on actuà diversos anys d’instructor particular. De 1841 a 1845 el bisbe el destinà d’ecònom a Artés.

Passades les tensions polítiques, retronà a Vic a reemprendre la seva activitat a la catedral, però ja no com a catedràtic al Seminari. Encara viurà dues oposicions més a canonge. La primera, el 1851, optant i assolint la vacant de magistral (encarregat de la predicació) de la catedral de Tarragona, on només hi va estar un any. Amb la lliçó Balaam (*) fuit ariolus et propheta obtingué la canongia de la seu vigatana (13/5/1852), sense cobrir des de feia set anys per la mort del canonge Josep Corrons. Serví de lectoral durant nou anys, al final dels quals diversos atacs d’apoplexia li segaren la vida. Com a professor del seminari de Vic ensenyà Sagrada Escriptura, filosofia i teologia escolàstica entre 1826 i 1834. D’aquest període li vingué el reconeixement de la seva brillant memòria i de la clara capacitat expositiva per a la doctrina escolàstica. Com a professor participà també a la Universitat Carlina de Catalunya.

(*) Balaam fou un endeví i profeta. Es refereix a l’episodi que narra l’Antic Testament (Nombres, cap 22 a 249 on a l’endeví se li demana maleeixi el poble d’Israel, i ell, després d’escoltar el que li diu el seu ase en fa cas omís i lloa els israelites, la qual cosa diu del poder del poble d’Israel davant dels seus enemics).

Font: Lo Gaiter del Ges. <<Santperencs professors al seminari de Vic>>; La Grevolosa, revista cultural de Sant Pere de Torelló; número 22, corresponent a la Festa Major de 2011

Entrada Anterior

Vergés i Ors, Josep

Entrada següent

Vilar i Puig, Jeroni

Compare listings

Compare