Solà i Moreta, Fortià

Tornar a Vallgespèdia

  • fa 12 mesos
  • S
  • 1

Solà i Moreta, Fortià (Torelló, 1876 — Barcelona, 1948) Sacerdot, literat i historiador. Es formà al seminari de Vic, on s’ordenà de sacerdot el 1901, i completà els estudis de teologia a Tarragona, amb la llicenciatura (1903). Destinat de vicari a Navarcles (1905), inicià les tasques d’investigació històrica, que continuà a Moià, a Centelles i com a beneficiat al Carme de Barcelona, on passà el 1921 i on residí fins a la seva mort.

De la seva extensa producció, de més de cinquanta obres, es destaquen les monografies de santuaris marians: Fucimanya (1911), Cabrera (1915), Puig-l’agulla (1916), el Sòl del Pont, de Roda de Ter (1928), Rocaprevera (1930), el Coll, de Barcelona (1931), Lurda de la Nou (1936); històries de pobles: Navarcles (1910), Sallent (1920), Aiguafreda (1932), Sant Andreu de Llavaneres (1936) i la història en dos volums de Torelló (1947); històries de monestirs i esglésies, com: Sant Benet de Bages (1964), el temple parroquial de Moià (1918), del Carme, de Barcelona (1949). I molts altres treballs i articles sobre imatges marianes, imatges del Sant Crist, goigs, poemes, sobretot religiosos, i obretes de circumstàncies, i sobretot la biografia de Josep Torras i Bages, en quatre volums (1935). És rigorós en la seva investigació, per bé que sovint abarrocat i amb manca de perspectiva històrica en els enfocaments.

A Torelló, una escola pública i una plaça porten el seu nom.

Font: Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 13. Pàg. 724. Barcelona (1981).

 

Compare listings

Compare