Serrallonga i Morer, Segimon

Tornar a Vallgespèdia

  • fa 6 mesos
  • S
  • 1

Serrallonga i Morer, Segimon. (Torelló, 1930 — Badalona, 2002). Escriptor.

Estudià filosofia, teologia, filologia clàssica i filologia catalana, i fou professor i director de la biblioteca a la Universitat de Vic. El seu nom està lligat a bona part de les iniciatives culturals i literàries vinculades amb Osona, com ara les revistes Inquietuds, Reduccions i Anuari Verdaguer, l’Editorial Eumo (fou un dels creadors) i els Estudis Universitaris de Vic, precedent de l’actual Universitat de Vic, de la qual fou el primer professor emèrit.

Com a poeta publicà Eixams (1974) i Poemes 1950-1975 (1979, premi Crítica Serra d’Or 1980). La seva poesia parteix del mestratge de Carles Riba i constitueix, segons Joaquim Molas, una aventura plantejada en termes absoluts tant des d’una perspectiva moral com verbal. Una poesia radical, culta i complexa arrelada a la rica experiència literària de l’autor.

Escriví diversos estudis sobre Jacint Verdaguer, Carles Riba o Ausiàs Marc, i traduí al català obres de Brecht, Goethe, Shelley, Petrarca i Rimbaud, per bé que, on excel·lí com a traductor és en les Versions de poesia antiga (2002), fent de torsimany de la poesia mesopotàmica i de la tradició poètica de l’Egipte antic, d’Israel, de Grècia i de Roma, del poema de Guilgameix a Lucreci, en una cronologia que va del tercer mil·lenni fins al segle I aC. Tingué cura de l’edició del Dietari (1983) de Francesc Rierola. L’any 2007 es publicà l’antologia pòstuma Sempre voldré voler, que recull una selecció de la seva obra poètica, prosística i assagística.

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/segimon-serrallonga-i-morer

Fotografia: https://www.escriptors.cat/autors/serrallongas/biografia

 

imatge1

Compare listings

Compare