Santa Margarida de Cabagés, església de

Tornar a Vallgespèdia

  • fa 12 mesos
  • S
  • 1

Santa Margarida de Cabagés, església de. L’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, actualment capella de Santa Margarida del Pujol, es troba situada al cim d’un petit turó, a 150 m del mas Pujol, a 1 275 m d’altitud i vora l’indret del naixement del riu Ges dins el terme de Vidrà.

Història

La vila de Cabagès apareix esmentada a l’acta de consagració de l’església de Sant Hilari de Vidrà, datada el 19 d’abril del 960, com a part de les possessions, amb els delmes i primícies de la qual, el bisbe Ató de Vic dotà la nova església.

Posteriorment la parròquia apareix esmentada a les llistes parroquials dels segles XI i XII del bisbat de Vic. Subjecta a la jurisdicció dels senyors del castell de Milany, tenia com a senyor alodial el monestir de Sant Joan de les Abadesses. La parròquia de Santa Margarida de Cabagès, que comprenia a més de la vila de Cabagès, la de Covilplana i de Ciuret, s’independitzà de Vidrà, i comptà amb rectors propis fins a mitjan segle XIV, quan per causa del seu despoblament passà a ésser sufragània de Sant Hilari de Vidrà, fins que a la pràctica fou substituïda per l’església de Santa Llúcia de Ciuret, edificada el 1754 i erigida parròquia independent l’any 1860, de manera que Santa Margarida de Cabagès passà a ésser-ne sufragània.

En les visites pastorals de Vidrà queda palès l’abandonament de què fou objecte l’edifici de l’església de Santa Margarida, si més no, a partir del segle XVII. Així, a la visita pastoral de l’any 1600 es comminà l’hereu del Coll, com a propietari de la coma de Cabagès, i d’altres parroquians, a recobrir l’església. L’any 1602, en ésser feta una nova campana per a Vidrà, hi foren portats fragments d’una campana de Cabagès. L’any 1633 hom manà fer unes portes noves, però aquestes no es degueren fer, perquè l’any 1636 hom prohibia fer-hi cap celebració fins que l’església no tingués portes noves amb pany i clau i com a mínim un retaule o quadre “decent”. Problemes semblants es repeteixen els anys 1642, 1728 i 1791, en què es torna a prohibir la celebració fins que l’església fos rehabilitada. L’any 1974 fou restaurada pel propietari del veí mas Pujol i oberta novament al culte després d’uns anys d’abandonament.

Església

Aquesta església és un edifici amb una planta d’una nau allargada i coberta amb volta de canó seguit, capçada vers llevant per un absis semicircular, el qual es cobreix amb una volta de quart d’esfera i s’obre a la nau amb un arc en degradació. Com a característica singular, l’absis té el seu eix desviat respecte a l’eix de la nau, circumstància manifesta especialment en la curvatura de la planta de l’absis i en la situació de la finestra absidal. Les altres dues finestres de l’edifici, de mida petita, es troben repartides entre la façana de migjorn, on, a més, hi ha la porta adovellada i la de ponent. Com a elements afegits posteriorment, cal considerar el campanar de cadireta, a la façana de ponent, i dos contraforts al mur de tramuntana.

L’aparell a l’interior ha estat presentat vist amb uns carreus més regulars que a l’exterior. La volta de l’absis ha estat feta amb carreuons posats a plec de llibre, molt ben conservats, i ha estat objecte d’una restauració acurada a base de rejuntar amb morter de calç totes les juntures de l’exterior, i reposició de les lloses de pedra de la coberta, així com el ràfec de la nau, de simple llosa i cartel·la i llosa a doble fila a l’absis.

A la façana de ponent i a part de la de tramuntana hi ha un sòcol o banqueta que surt del nivell del terra. Després de la restauració de l’any 1974, l’estat de conservació d’aquesta església és molt bo. Per la seva estructura i les seves característiques, aquesta església pot ésser inclosa dins la sèrie d’edificis ripollesos i rurals que manifesten la persistència de les formes de l’arquitectura del segle XI, ja ben entrat el segle següent.

Font: Catalunya Romànica.

Fotografia: Antoni Prat.

imatge1

Compare listings

Compare