Pericas i Morros, Josep Maria

  • fa 3 setmanes
  • P
  • 1

Pericas i Morros, Josep Maria. Arquitecte (Vic, 1881 – Barcelona, 1966)

Visqué a Vic fins el 1889, en que la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià a l’escola d’arquitectura (1898-1906) i acabà la carrera amb Rafael Masó, amb qui mantingué una intensa relació durant tota la seva vida professional.

Va ser un personatge important en el context de l’arquitectura catalana de la primera meitat del segle XX. En els seus inicis, Pericas va estar molt influït per la figura d’Antoni Gaudí, tot i que no pel modernisme, ja que, paradoxalment, es considerava un “antimodernista”. Gran admirador de Xènius (Eugeni d’Ors) i del seu discurs noucentista, va enfocar cap a aquest estil els seus treballs arquitectònics, que presenten una clara influencia medieval, especialment romànica. També va rebre la influència racionalista de l’escola alemanya de la Bauhaus, fundada per Walter Gropius. Home de dretes i molt catòlic, Pericas va estar sempre lligat a l’estament eclesiàstic i va portar a terme nombrosos projectes per al bisbat de Vic, del qual era l’arquitecte oficial.

Des de sempre va estar molt vinculat a Torelló, ja que la seva família era la propietària de la fàbrica tèxtil de la Coromina, aleshores anomenada Pericas, Boixeda y Cia. Durant la seva infància i joventut va passar llargues temporades a Torelló, concretament a la casa Gran de la Coromina, que era la residència familiar dels Pericas quan venien de Barcelona. Torellonenc de cor, com ell mateix es definia, va projectar diferents construccions a la nostra vila. Sens dubte, l’obra més emblemàtica de Pericas a Torelló és el Santuari de Rocaprevera (1924), per tot el que representa per als torellonencs, creients i no creients, com a símbol indiscutible de la seva memòria afectiva i identitària.

L’altra construcció important que Pericas va projectar a Torelló va ser la Torre Nova de la Coromina o Torre d’en Pericas, que va acabar l’any 1921. Aquest edifici va passar a ser la seva residència familiar, sobretot als estius, que alternava amb la seva casa de Barcelona. Tant la torre senyorial, com els seus jardins, són una de les millors mostres d’arquitectura noucentista que podem trobar a Catalunya.

Font: Fernàndez i Palou, J. Les Serrasses 1952. Una història d’ibers i romans a Torelló. 2021. Edicions ADET.

Fotografia: Josep Maria Pericas i Morros. Font: https://es.m.wikipedia.org/wiki/Archivo: Josep Pericas i Morros.

Entrada Anterior

Parés i Arimany, Jaume

Entrada següent

Prat i Molas, Jaume

Compare listings

Compare