Novellas i Alavau, Onofre Jaume

Tornar a Vallgespèdia

  • fa 12 mesos
  • N
  • 1

Novellas i Alavau, Onofre Jaume (Torelló, 1787 — Barcelona, 1849) Matemàtic i astròno

Va néixer a Torelló el 15 d’abril de 1787 en el si d’una família de menestrals dedicats a la fabricació de pintes. Va estudiar les primeres lletres amb el mestre Agustí Recorda i llatí amb el prevere Fortià Bertrans. En no poder continuar els estudis a Torelló, els seus pares van decidir enviar-lo als escolapis de Moià per estudiar retòrica. En aquest centre va rebre els ensenyaments del P. Tomàs Boixeras que n’era el catedràtic d’aquesta disciplina. El 1803, va fer estudis de filosofia al Seminari de Vic. L’any 1806, després de refusar de seguir la carrera eclesiàstica, va començar a estudiar jurisprudència a la Universitat de Cervera, estudis que va abandonar abans d’acabar el primer curs. Es va traslladar a Barcelona amb la intenció d’estudiar nàutica, però les pressions familiars el van obligar a tornar a Torelló.

En esclatar la guerra del Francés, el 1808, va incorporar-se a una companyia de reserva, alhora que feia tasques d’escrivent tant per a l’Ajuntament de Torelló com per l’escrivà Josep Masmitjà. En acabar la contesa, va decidir de tornar a Barcelona per treballar d’amanuense amb l’escrivà Jaume Just. Va ser aleshores, als 28 anys, que va recuperar la seva antiga vocació per la nàutica i gràcies a el seu oncle Fortià Alavau, monjo trinitari,  va aconseguir d’ésser admès a l’Escola de Nàutica de la Junta de Comerç de Barcelona, que dirigia un altre trinitari i osonenc, Agustí Canellas . A l’Escola de Nàutica va adquirir una formació matemàtica bàsica consistent en aritmètica, geometria i trigonometria i la seva aplicació a l’astronomia nàutica.  En morir Canellas el 1818, va ser nomenat segon professor de matemàtiques de l’Escola, encara que no havia acabat tots els estudis de nàutica ni haver realitzat les pràctiques de navegació. El 1819 la Junta de Comerç va nomenar Novellas titular de la recent creada Càtedra de Matemàtiques, cosa que l’obligà a  compatibilitzar els horaris de nàutica i de matemàtiques  i en compaginar els llibres de text utilitzats. A nàutica s’usava el “Curso de estudios elementales de Marina” de Gabriel Ciscar i a matemàtiques el llibre de Juan Justo García “Elementos de Aritmética, Álgebra y Geometría”. No obstant, des de 1821, Novellas va escollir per a matemàtiques un altre text: el “Compendio de Matemáticas” de Joseph Mariano Vallejo.

Per donar relleu i anomenada a les classes d’aquelles escoles se solien realitzar en acabar el curs uns exàmens públics. Novellas va realitzar el seu primer examen públic com a professor el 1824. Aquest esdeveniment  va constituir una fita de l’ensenyament del càlcul infinitesimal a Barcelona, ja que els alumnes examinats van defensar únicament continguts relatius al càlcul diferencial i integral. Se superava així la situació  que des de feia seixanta anys aturava el progrés de les matemàtiques, atès que aquests continguts no s’havien tornat a explicar des de les classes que havia impartit el jesuïta Tomàs Cerdà al Col·legi de Cordelles en el segle anterior.

L’any 1845 Novellas va ser nomenat catedràtic interí de les classes de matemàtiques sublims de la Universitat Literària de Barcelona. Uns mesos abans havia demanat que li convalidessin els cursos de filosofia que havia realitzat a Vic entre 1802 i 1805 per tal d’obtenir el grau de Batxiller de la Universitat. Per obtenir aquest grau, que aleshores possibilitava per a la docència, va haver de fer un examen, els membres del tribunal del qual eren antics deixebles seus. En aquesta nova ocupació només va fer classes durant dos cursos, de 1845 a 1847, i com a interí. Quan al 1846 es van convocar les oposicions a la càtedra, ell no s’hi va presentar, cedint la plaça a un dels seus deixebles: Llorenç Presas. L’obra matemàtica de Novellas va estar força influïda per la  filosofia de las matemàtiques de Wronski. Aquest matemàtic polonès, prenent com a base els plantejaments filosòfics de Kant, va tractar de classificar totes les matemàtiques en un únic esquema. La publicació del “Dictionnaire de Sciences mathématiques” de Montferrier va permetre la difusió de l’obra de Wronski. Novellas va consultar aquesta obra ja que en la seva biblioteca particular hi havia un exemplar. Els resultats d’aquesta consulta van consistir en l’elaboració d’un apartat en una obra inèdita que preparava els darrera anys de la seva vida. En aquesta obra manuscrita hi ha un capítol dedicat a l’algorismia, terme eminentment wronskià utilitzat per denominar el tractament conjunt de l’àlgebra i l’aritmètica, i en el qual Novellas va utilitzar conceptes clarament wronskians com la generació i la comparació o els noms dels algorismes elementals: juxtaposició, reproducció i graduació. A més de les matemàtiques, Novellas també es va dedicar al conreu de l’astronomia. Va treballar en el camp l’astronomia nàutica, i en particular en l’etern problema de la navegació conegut com “el problema del punt”, que consistia a saber en cada moment la posició del vaixell en el mar. Aquesta qüestió va fer que elaborés una memòria que va presentar en ser proposat com acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona el 1819. En aquesta memòria, titulada “Sobre la necesidad de la Óptica y la Cosmografía para el acierto en la dirección de las naves”, Novellas presentava un procediment per determinar la longitud pel mètode de les distàncies lunars quan només hi havia un sol observador, cosa bastant habitual en les naus atès els escassos coneixements d’astronomia que tenien els navegants.

A l’Acadèmia va formar part de les direccions d’Òptica i Cosmografia i de Ciències Físico-matemàtiques, arribant-ne a ser comptador, tresorer i, el 1847, vicepresident. En aquesta mateixa institució va impartir classes d’astronomia durant deu anys (1836-1846). També hi va  llegir el  1820 una memòria titulada “Sobre los eclípses”, en la que detallava un mètode, que ell afirmava de la seva autoria, per a la determinació d’aquest fenomen astronòmic. El 1835, hi llegia una altra memòria titulada “Sobre los resultados de la observación y cálculo del eclipse de Sol ocurrido la tarde del 15 de mayo de 1836”. Posteriorment hi va presentar els càlculs dels eclipsis de Lluna del 13 i 14 d’octubre de 1837 i de Sol del 6 de maig de 1845. El 2 d’agost de 1849 Onofre Jaume Novellas moria a Barcelona d’una tisi pulmonar.

Fonts

Barca i Salom, Francesc xavier (2021),  Onofre Jaume Novellas i Alavau(Torelló 1787- Barcelona 1849,. Un home de ciència torellonenc oblidat, Torelló, Associació d’Estudis Torellonencs.

Bernat, Pasqual  (2013) L’empremta dels científics. Sis estudis biogràfics de científics de Torelló, Edicions Talaiots, Calvià.

 

Entrada següent

Nou Fonts, font de

Compare listings

Compare