Montesquiu, castell de

Tornar a Vallgespèdia

  • fa 1 mes
  • M
  • 1

Montesquiu, castell de. Antic castell del municipi de Montesquiu (Osona).

El castell de Montesquiu era una domus que depenia del castell de Besora, dintre el terme del qual es trobava. Inicialment estigué infeudada a la família Conanglell, si bé els Besora recuperaren tots els drets i convertiren la domus en un casal de residència de la família; primerament hi habitaven de manera esporàdica, i ho feren de manera continuada quan el castell de Besora no oferí condicions d’habitabilitat. Les primeres notícies de la domus de Montesquiu son de l’any 1285. Entre aquesta data i el 1337 la domus estigué infeudada a la família Conanglell, que la tenia pels castlans del terme, els Besora. La darrera notícia de la possessió de la domus pels Conanglell és de l’any 1337, quan Ramon de Conanglell prometé a Jaume de Besora i a la seva muller, que des del dia de Sant Joan Baptista a vuit anys, si volien comprar-li la casa forta de Montesquiu, situada al lloc anomenat la plaça de Besora, i l’honor de Ribera, situades ambdues a la parròquia de Sant Quirze de Besora, ell estava disposat a vendre-los-ho per 2 600 sous. Aquesta oferta degué ésser acceptada, ja que la família Conanglell no es troba més en la domus de Montesquiu, i, en canvi, són els Besora els únics protagonistes del domini de la domus de Montesquiu. La domus de Montesquiu anà adquirint més protagonisme i diverses vegades apareix al costat del mateix castell de Besora, com el cas que es produí l’any 1419, quan el rei restituí a Gilabert de Canet el castell de Besora i la casa forta de Montesquiu. O el de l’any següent, quan el rei ordenà al veguer de Vic que, com que Gilabert de Canet no havia lliurat al veguer el castell de Besora i la domus de Montesquiu, els hi prengués i els donés a Dalmau Sacirera.

L’edifici de la fortalesa de Montesquiu resultà molt afectat per la guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II, però fou restaurat tan bon punt s’aclarí la possessió del castell de Besora i del seu terme. Així, quan l’any 1540 es prengué inventari del castell o força de Montesquiu, es comprovà que era ben proveït de tot el necessari i era habitat pels senyors del castell de Besora. El segle XIX el castell o fortalesa de Montesquiu fou venut pels comtes de Santa Coloma, que foren els darrers senyors jurisdiccionals del terme, i passà a mans particulars. Des de l’any 1917 al 1920 el castell fou restaurat pel seu propietari, Emili Juncadella, el qual li donà un aire més casteller. El 1972 una filla de l’anterior propietari, Mercè Juncadella, cedí el castell amb les seves terres a la Diputació de Barcelona, que ha esdevingut propietària de la major part del terme de Montesquiu.

A la planta superior de l’edifici hi ha un seguit de sales polivalents, construïdes en ajuntar-se les dependències del servei i les golfes. El castell és seu habitual de jornades, seminaris i tallers organitzats pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i per d’altres entitats de la comarca. Al primer pis es troba la planta noble, i la masoveria és l’edifici on hi ha el centre de recursos, la biblioteca, els laboratoris i les oficines del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu.

Font: Catalunya Romànica (Antoni Pladevall i Font)

Foto: https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/centres-i-punts-d-informacio

imatge1

Entrada Anterior

Milany, castell de

Compare listings

Compare