Dorrius, mas de

  • fa 2 mesos
  • D
  • 1

Dorrius, mas de. El mas de Dorrius apareix en la documentació a partir de l’any 1148, quan Ramon Dorrius rep en feu de Bertran de Merola, entre d’altres possessions, el feu de Torelló, consistent en unes masies i altres honors a Sant Vicenç de Lausiana.

L’emplaçament del mas no es va poder determinar amb seguretat fins l’any 1947, quan el senyor Xavier Viver de l’ADET, mitjançant un document de l’any 1407 va poder-lo situar a partir de les afrontacions que allí se citaven. El mas, doncs, es devia trobar a la part de migjorn del barri actual de Serrallonga de Sant Vicenç de Torelló, en un turó pertanyent actualment al mas Viver. No és pas fàcil que en resti cap estructura, puix que ja l’any 1407 hom diu que era derruït.

Un cop localitzat el mas, els membres de l’ADET (Associació d’Estudis Torellonencs) varen fer algunes prospeccions arqueològiques en superfície, les quals donaren com a resultat l’aparició d’alguns fragments de ceràmica grisa i vidriada blava (dels segles XIV i XV) i una moneda de bronze de Juan II d’Aragó, conservats actualment al local de l’esmentada associació.

D’un total de 466 fragments de ceràmica grisa dels segles XI-XII, cal destacar: una olla molt fragmentada i pràcticament sense vora, quaranta fragments de vora, dues arrencades de nansa i sis fragments decorats. Els trets generals d’aquests fragments són els característics d’aquest tipus de ceràmica. Quant a les tipologies de formes que podem deduir a partir de 20 fragments de vores, són: bols, olletes i gerretes. La decoració, si hi és, sol ser a base de línies incises que segueixen el contorn de la peça, de manera contínua o bé discontínua, i en algun cas es poden apreciar dues línies incises paral·leles no coincidents en la seva intermitència.

Font: Catalunya Romànica (Volum III, pàg. 531).

Entrada següent

Duocastella, castell de

Compare listings

Compare