Vinyeta i Masdemós, Pere. Sacerdot. (Sant Pere de Torelló 1802- Vic 1861). Canonge lectoral de la catedral de Vic i examinador sinodal. Després d’estudiar llatinitat a Sant Pere, entrà com a col·legial intern al Seminari de Vic (1818), on cursà els tres anys de filosofia (1818-1821) i els set de teologia (1821-1828). Defensà conclusions de teologia (1825) sota la direcció de Jaume Soler Roquer....
V
Vergés i Ors, Josep. Sacerdot. (Sant Pere de Torelló 1775 – Sant Martí de Sobremunt 1843). Es formà al Seminari de Vic, on el trobem estudiant moral des de 1801 fins el 1806. Quan el bisbe Ramon Strauch (1760-1823) pren possessió de la seu vigatana (1816) confirma la càtedra que amb anterioritat li havia atorgat el bisbe Francesc de Veyán. El grau de doctor en teologia l’obté abans de 1818,...
Vaquer i Font, Bernat. Sacerdot. (Sant Pere de Torelló 1763 – els Prats del Rei 1802). Secretari de l’Acadèmia del Cíngol de Sant Tomàs (1791-1974), que existia des del segle XVII dins la Universitat Literària de Vic, que després de la desfeta va perdurar en el Seminari de Vic des del XVIII. Estudià filosofia i la teologia escolàstica a Cervera.En aquesta universitat s’hi graduà de batxiller...
Vidrà, baronia de. Títol concedit el 1872 pel pretendent Carles de Borbó, duc de Madrid, a Francesc Savalls i Massot , únic titular. A la imatge, Francesc Savalls i Masot. Font: Enciclopèdia Catalana. Fotografia:...
Vidrà. És el terme més septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des de l’any 1989, ja que fins aleshores havia format part de la comarca del Ripollès. Constitueix un cas atípic ja que es troba en terres gironines. Limita al N amb el municipi de Vallfogona de Ripollès, al NE i l’E amb les terres garrotxines de Riudaura i la Vall d’en Bas, al S i l’W amb els municipis osonencs...
Vola, la. Poble i antiga parròquia rural del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), situada a la vall del riu Fornès, a l’angle entre les serres de Cabrera i de Curull. El lloc, amb el nom d'Avetola, existia ja el 923, i la seva església de Sant Andreu fou consagrada el 1032. L’actual és el resultat d’obres i ampliacions de l’antiga dels anys 1594, 1774 i 1828. El seu terme formà...
Vergés i Codinach, Francesc Xavier. (Torelló 1881-1927) Estudià el batxillerat a Vic i la carrera de farmàcia a Barcelona. Cap a l’any 1904, a la farmàcia familiar de Torelló, començà a treballar en els preparats que farien famosa la farmàcia Vergés. L’”Emulsió Vergés” (1906) es preparava a base d’oli de fetge de bacallà, bàlsam de tolú i lactofosfat de calç, essent utilitzada...