S

Santa Maria de Besora, església

Santa Maria de Besora, església. Aquest edifici formà part del castell de Besora. Es troba dintre del seu recinte murallat situat al cim d’un esperó de roca a 1 092 m en terme municipal de Santa Maria de Besora. Història L’església de Santa Maria, antiga parroquial del terme de Besora, era, alhora, l’església del castell de Besora, el qual era sotmès a la casa comtal barcelonina. Els seus...

Sant Joan del Noguer, església

Sant Joan del Noguer, església. Es troba situada dins l’antic terme de Sora, al costat del mas Noguer. Sempre fou una capella rural dependent del mas Noguer i vinculada a la parròquia de Sant Pere de Sora. El terme de Sora és documentat a partir de l’any 906, quan, en el concili de Sant Tiberi d’Agde, els pares conciliars confirmaren al monestir de Sant Joan de les Abadesses els seus béns,...

Sant Pere de Sora, església

Sant Pere de Sora, església. Aquesta església es troba dins l’antic terme de Duocastella, nom aquest que desaparegué aviat, puix que el terme era anomenat amb el nom de la parròquia: Sora. Des d’un bon principi fou la parroquial del terme, funció que conserva en l’actualitat. Tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Pere del Pla i Sant Pere del Puig. El lloc de Sora apareix documentat...

Sant Vicenç de Torelló, església

Sant Vicenç de Torelló, església. Església romànica, dins el nucli antic, a la part oest del poble de Sant Vicenç de Torelló (Osona). L’edifici L’església, que originàriament era d’una sola nau amb absis semicircular, actualment, a causa de les successives reformes, té tres naus. La nau central és capçada per un absis semicircular, la del nord, pel campanar i la del sud per la...

Solà i Moreta, Fortià

Solà i Moreta, Fortià. (Torelló, 1876 — Barcelona, 1948) Sacerdot, literat i historiador. Es formà al seminari de Vic, on s’ordenà de sacerdot el 1901, i completà els estudis de teologia a Tarragona, amb la llicenciatura (1903). Destinat de vicari a Navarcles (1905), inicià les tasques d’investigació històrica, que continuà a Moià, a Centelles i com a beneficiat al Carme de Barcelona,...

Santa Llúcia de Ciuret, església

Santa Llúcia de Ciuret, església. L’església de Santa Llúcia de Ciuret es va construir l’any 1754 -tal com porta la seva llinda- per desig dels feligresos de l’entorn a fi de tenir més a prop un lloc de culte religiós. Fins aleshores havien d’anar a la veïna Santa Margarida de Cabagès. Més tard, el 1772, una altra data de la porta de la sagristia demostra que es devia obrar en ella....

Sant Tomàs de Covildases, capella

Sant Tomàs de Covildases, capella. A Vidrà, a l’antiga parròquia de Sant Bartomeu de Covildases, hi ha adscrit el mas Tomàs, que recorda una antiga capella dedicada a sant Tomàs. Capella de la qual no es tenen notícies fins el segle XIV, més concretament, a partir de l’any 1345 i gràcies a les deixes testamentàries d’un testament del mas Cavaller. El lloc i el mas varen quedar despoblats a...

Sant Antoní de Collfred, església

Sant Antoní de Collfred, església. Les ruïnes de l’església de Sant Antoní es troben al cim d’un petit turó, enmig d’un clot vorejat de prats de pastura, al costat de llevant del petit agregat, gairebé deshabitat, de Collfred, abocat ja vers la comarca de la Garrotxa. Història L’església parroquial de Sant Antoní de Collfred (“de Sancto Antonino,” el 1114), integrada modernament al...

Santa Margarida de Cabagés, església

Santa Margarida de Cabagés, església. L’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, actualment capella de Santa Margarida del Pujol, es troba situada al cim d’un petit turó, a 150 m del mas Pujol, a 1 275 m d’altitud i vora l’indret del naixement del riu Ges dins el terme de Vidrà. Història La vila de Cabagès apareix esmentada a l’acta de consagració de l’església de Sant Hilari...

Sant Hilari de Vidrà, església

Sant Hilari de Vidrà, església. El poble de Vidrà, centre del municipi, es troba situat al costat sud-occidental del terme, al peu del puig Castellar. Les seves cases són les continuadores de l’antiga sagrera o àmbit murat, renovat els segles XVII i XVIII, el qual, entorn de l’església de Sant Hilari, gaudia d’immunitat. Història Els termes que formen la vall de Vidrà són coneguts des de...

Compare listings

Compare