S

Sant Quirze de Besora, església de

Sant Quirze de Besora, església de. L’església parroquial actual fou bastida vers el 1771, dins el corrent barroc neoclassicista. Té una gran nau, amb capelles i corredors laterals, i un campanar de torre quadrada. L’havien precedida una església consagrada el 898 i una altra al principi del segle XI, aquesta tenia l’altar principal dedicat a sant Quirze i santa Julita i dos altars secundaris,...

Serrallonga i Morer, Segimon

Serrallonga i Morer, Segimon. (Torelló, 1930 — Badalona, 2002). Escriptor. Estudià filosofia, teologia, filologia clàssica i filologia catalana, i fou professor i director de la biblioteca a la Universitat de Vic. El seu nom està lligat a bona part de les iniciatives culturals i literàries vinculades amb Osona, com ara les revistes Inquietuds, Reduccions i Anuari Verdaguer, l’Editorial Eumo...

Sant Pere de Torelló, església de

Sant Pere de Torelló, església de. Església que es trobava dintre l’antic terme del castell de Torelló i de la qual, amb Sant Vicenç i Sant Feliu, forma la triada tradicional d’esglésies torellonenques. La seva demarcació s’estén pel sector nord-est de la vall de Torelló. Encara que el castell de Torelló i l’església de Sant Feliu es documenten l’any 888, l’església de Sant Pere no...

Sant Feliu de Torelló, església de

Sant Feliu de Torelló, església de. Aquesta església que es trobava dins l’antic terme del castell de Torelló, ha estat sempre una de les esglésies parroquials principals del terme. Entorn seu sorgí la sagrera que donà pas a l’actual població de Torelló. Té la particularitat que apareix esmentada en el primer document que es conserva de la Plana de Vic en els inicis de la repoblació del...

Sant Bartomeu, font de

Sant Bartomeu, de, font. Font en el terme de Vidrà. Sortint del poble, anant cap a Sant Bartomeu de Covildasses caminem uns vuit quilòmetres. Després de l'església i abans d'arribar a la casa, s'ha d'agafar un trencant a la dreta que, en pocs metres, ens situa davant de la font. Té una bonica construcció de pedra, raja molt i està ben conservada. Tanmateix com que hi pastura molt bestiar sovint el...

Solà i Llerinós, Francesc

Solà i Llerinós, Francesc. (Sant Pere de Torelló, 1814 — Vic, 1870). Pintor. Es formà amb Sebastià Gallès i Pujal. Excel·lí en el retrat i en temes religiosos i també en la decoració de murs d’esglésies i de cases senyorials a Vic i comarca. Fou professor de l’Escola de Dibuix de Vic (1864) i tot seguit director, fins a la seva mort. És autor...

Santa Maria de Besora, església de

Santa Maria de Besora, església de. Aquest edifici formà part del castell de Besora. Es troba dintre del seu recinte murallat situat al cim d’un esperó de roca a 1 092 m en terme municipal de Santa Maria de Besora. Història L’església de Santa Maria, antiga parroquial del terme de Besora, era, alhora, l’església del castell de Besora, el qual era sotmès a la casa comtal barcelonina. Els seus...

Sant Joan del Noguer, església de

Sant Joan del Noguer, església de. Es troba situada dins el terme de Sora, al costat del mas Noguer. Sempre fou una capella rural dependent del mas Noguer i vinculada a la parròquia de Sant Pere de Sora. El terme de Sora és documentat a partir de l’any 906, quan, en el concili de Sant Tiberi d’Agde, els pares conciliars confirmaren al monestir de Sant Joan de les Abadesses els seus béns, entre...

Sant Pere de Sora, església de

Sant Pere de Sora, església de. Aquesta església es troba dins l’antic terme de Duocastella, nom aquest que desaparegué aviat, puix que el terme era anomenat amb el nom de la parròquia: Sora. Des d’un bon principi fou la parroquial del terme, funció que conserva en l’actualitat. Tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Pere del Pla i Sant Pere del Puig. El lloc de Sora apareix documentat...

Sant Vicenç de Torelló, església de

Sant Vicenç de Torelló, església de. Església romànica, dins el nucli antic, a la part oest del poble de Sant Vicenç de Torelló (Osona). L’edifici L’església, que originàriament era d’una sola nau amb absis semicircular, actualment, a causa de les successives reformes, té tres naus. La nau central és capçada per un absis semicircular, la del nord, pel campanar i la del sud per la...

Compare listings

Compare