O

Sant Corneli (Orís), església de

Sant Corneli (Orís), església de. Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Orís, a la vila de Vinyoles d’Orís. Segurament que era una capella rural i possiblement d’època visigòtica, ja que només es té coneixement de la seva existència per un document del 942 pel qual Guadamir, levita, fill de Sal la de Conflent, fundador de Sant Benet de Bages, comprà diversos béns...

Orís, marquesat d’

Orís, marquesat d'. Títol concedit pel rei arxiduc Carles el 1711 al noble Carles d’Orís i de Vallgornera, òlim de Puiggener i d’Orís, baró d’Orís (mort el 1726). Passà als Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. La baronia d’Orís fou adquirida per Blanca Desbull en morir el seu fill Berenguer d’Orís i Desbull, senyor útil del castell d’Orís, quan el 1396 comprà el domini...

Orís, llinatge de vicaris

Orís, llinatge de vicaris. Llinatge de vicaris del castell d’Orís els primers dels quals que hom coneix són Unifred (952) i Gausfred d’Orís (994), potser antecessors d’Elderid d’Orís (994-1037), el fill del qual, Amat Elderic (1037-60), fou senyor d’Orís i primer senescal dels comtes de Barcelona a partir del 1051. El seu fill Pere d’Orís el succeí el 1060, però pel fet d’ésser...

Orís, llinatge

Orís, llinatge. Família dels senyors inferiors del castell d’Orís, esdevinguda més tard baronial i marquesal, iniciada vers el 1222 amb Berenguer de Manlleu , dit després Berenguer I d’Orís (mort el 1258), fill de Ponç de Besora i d’Adelaida de Manlleu. Es casà amb Guillema de Manlleu, rebé (1222) del vescomte de Bearn la investidura del domini útil del castell d’Orís i...

Orís

Orís. Municipi d’Osona de 27 km² d’extensió. Ocupa el sector septentrional de la Plana i termeneja al N amb Sant Quirze de Besora des del puig dels Tres Batlles al coll de les Gargantes, sobre la vall de Bosquetell, a l’E amb Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló, al S amb les Masies de Voltregà i a l’W amb Sobremunt, Sant Boi de Lluçanès i Sora. Amb el seu castell...

Ou gargot

Ou gargot : ou que està passat, que s’ha fet malbé. L‘Alcover-Moll diu que és la forma que usen al Collsacabra per designar l’ou nial, és a dir, l'ou estèril que es deixa dins el nieró o ponedor perquè les gallines tinguin tendència a anar-hi a...

Compare listings

Compare