Castanyer i Ribas, Joan-Josep, sacerdot i bisbe. (Sant Pere de Torelló 1806 – Vic 1865). Després d’una formació inicial de llatinitat a Sant Pere, passà al Seminari de Vic, on cursà la carrera eclesiàstica. Durant aquest temps va ser familiar del bisbe Corcuera i va defensar conclusions en teologia. En 1832, l’any que va ser nomenat catedràtic del Seminari de Vic, anà a validar civilment els...
C
Coll i Jover, Francesc Xavier. (Barcelona, 1799 - 1847) fou un advocat, hisendat i polític català del segle XIX. Era fill del metge torellonenc Josep Coll i Dorca. Liberal moderat, fou membre del Partit Moderat, amb el que fou escollit alcalde de Barcelona entre maig i agost de 1839, diputat a les Corts espanyoles per la circumscripció de Barcelona el 19 de gener de 1840 en substitució de Ramon Siscar...
Coll i Dorca, Josep. Metge. (Torelló, 1764 - 1800) Descendent d’una antiga nissaga d’apotecaris de Torelló, que va iniciar el seu besavi Gaspar Coll i Ferrer (Torelló, 1670-1756). Aquesta nissaga la va continuar el seu avi Joan Francesc Coll i Maneja (Torelló, 1706-1782)i el seu pare Francesc Coll i Descatafals (Torelló, 1731-1818) que va ser el primer a instal·lar-se a Torelló com a...
Carretilles. La carretilla és un element de pirotècnia. Consisteix en un tub de cartró dur amb dues parts: la primera allotja una barreja de pólvora i altres productes pirotècnics que provoquen les espurnes i donen la característica forma de paraigua de foc. Acabada aquesta primera part, pren la segona metxa, aquesta interior, que en encendre's provoca l'esclat del tro allotjat en...
Coll i Ferrer, Gaspar. (Torelló 1670-1756). Apotecari. Participà a la Guerra de Successió. Va tenir farmàcia a Torelló durant més de 50 anys. S'hi podien adquirir tota mena de drogues i herbes remeieres del Pirineu. Va ser el primer apotecari d'una família de paraires. La gent li feia consultes abans d'anar al metge (Solà, p. 425) i ell els dispensava les medecines. Va exercir càrrecs...
Ciuret. Poble disseminat del municipi de Vidrà (Osona), al S de Santa Magdalena de Cambrils, a la capçalera del riu Ges. Format per un conjunt de masos i per l’església de Santa Llúcia, antic oratori construït vers el 1754, que esdevingué parroquial el 1868, com a hereva de l’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, unida després a la de Vidrà. Font: Enciclopèdia...
Collfred. Llogaret del municipi de Vidrà (Osona), als rasos de Collfred (vessant meridional de la serra de Santa Magdalena de Cambrils), dins la conca del Fluvià (capçalera del Gurn). L’antiga parròquia (Sant Antoni), arruïnada, consagrada el 1100, fou sufragània del priorat de Santa Maria de Ridaura, independent durant els segles XV i XVI i agregada després a la parròquia de Santa Maria de...
Cavaller de Vidrà, el. Masia del terme de Vidrà (Osona), prop del poble, considerada com una de les més importants del Principat. L’actual edifici, notable exemplar barroc del 1787, fou projectat per un arquitecte francès. Pertanyia des del segle XIII a la família Cavaller; passà per matrimoni, al segle XVI, als Vila de Buscarons, actualment Vila d’Abadal. Font: Enciclopèdia...
Catxar v. tr. en el sentit de quedar aturada en algun lloc (balcó, biga, finestra, teulada, arbre, etc.) una cosa que s'ha tirat enlaire: Catxar la pilota. Segons el diccionari català-valencià-balear també s’usa al Vendrell amb aquest mateix sentit. Apareix al diccionari de l’IEC però amb el sentit de “donar la mà a algú” o com a verb intransitiu amb el sentit de “cedir sota la pressió...
El Còdol Foradat és una pedra de grans dimensions, amb una perforació natural en la seva base, que hi ha en el camí que porta al Santuari de Bellmunt des de Sant Pere de Torelló. En l’imaginari popular dels santperencs formava part dels punts de referència en el camí: la Redortra, el Pedronet, font Vidranessa, el còdol foradat, l’alzina grossa, el collet de Pasafarina i...