Balmas i Montsech, Pau. Metge i botànic. (Torelló 1735 – Barcelona 1789). L’any 1755 va obtenir el batxillerat en medicina a Osca, i es va llicenciar a Cervera el 1762. Va passar el 1768 a ser metge intern de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. En aquesta institució hospitalària es va encarregar de la recollida de les dades meteorològiques, estudiant la seva correlació amb les...
B
Besora, castell de. El castell de Besora es troba situat al cim d’un esperó de roca, a 1 092 m d’altitud, al costat sud-occidental de Santa Maria de Besora. Al seu peu passa la carretera de Sant Quirze de Besora a Vidrà, des d’on són ben visibles les vistes de les construccions antigues del conjunt. Història Aquest castell es trobava al comtat d’Osona, i no passà a formar part de l’efímer...
Besora, marquesat. Títol concedit el 1698 a Narcís Descatllar i de Sarriera, senyor de Besora (Osona), de Catllar (Ripollès) i de Rocabruna (Garrotxa), mort el 1707. Passà als Queralt, comtes de Santa Coloma, i als García de Samaniego, marquesos de La Granja de Samaniego. Font: Enciclopèdia...
Besora, llinatge. Família els membres de la qual figuren des del segle X com a vicaris o veguers dels comtes de Besalú al castell de Besora. El primer membre conegut és Ermemir de Besora (documentat entre 981 i 994), casat amb Ingilberga. Hom creu que la darrera abadessa de Sant Joan de Ripoll, Ingilberga (documentada entre el 995 i el 1017), era filla natural del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i de...
Barganyar v. tr. : Malmetre, reduir una cosa a estat d'inservible (Ribes, Ripoll, Pobla de L., Torelló, St. Jaume de F.). El mot apareix al diccionari...
Bellmunt, santuari de. Santuari (la Mare de Déu de Bellmunt) situat al cim de la serra del mateix nom (1 247 m alt.), al terme de Sant Pere de Torelló (Osona). L’església, d’origen romànic, i l’hostatgeria formen un sol edifici, de notables proporcions i d’aspecte de fortalesa. El santuari té l’origen en el castell de Sarreganyada, esmentat ja el 1020. L’ermita de Bellmunt és...
Bellmunt, serra de. Serralada situada a Osona, al nord de la Plana de Vic, que forma part de les alineacions muntanyoses d'estructura juràssica del Prepirineu. És un gran plec anticlinal de direcció est-oest, format a l'oligocè i constituït per capes paraleles alternants de materials sedimentaris (conglomerats, gresos i margues) que han facilitat l'acció erosiva dels rius. Constitueix la partió...
Bèlit : és el nom d’un joc de nois (Olot, Empordà, Segarra). Per jugar-hi s’empra un bastonet curt (el bèlit) i un altre de més llarg (la cana), de 30 o 40 cm. Un jugador dona un cop amb la canadamunt un extrem del bèlit i el fa saltar i anar un tros lluny; l'altre jugador tira el bèlit a la cana, i si l'encerta ha guanyat, i comença joc nou. Si no l'encerta, l'altre jugador pica tres vegades...
Burot m. : és la denominació popular que tradicionalment s’utilitza per referir-se a la policia municipal. El mot apareix al diccionari de l’IEC i al diccionari català-valencià-balear, però té un sentit una mica diferent. En aquests dos diccionaris es refereix als antics funcionaris municipals encarregats de cobrar els drets d’entrada de certs articles. També designa l’oficina a l’entrada...