Bracons, túnel de. Túnel que forma part de l’ Eix Vic-Olot (C-37), situat sota la collada de Bracons , i que comunica Osona amb la Garrotxa pels municipis de Sant Pere de Torelló i la Vall d’en Bas. Amb una longitud de 4,3 quilòmetres, és el túnel més llarg de Catalunya després del de Viella i el del Cadí. Fou inaugurat a l’abril del 2009, i entrà en servei al juny del mateix...
B
Badia i Andreu, Salvador (Torelló, 1847 — Barcelona, 1923). Metge. A Berlín, durant la guerra del 1870, escriví unes Cartas Médico-quirúrgicas sobre el terreno durante la última guerra franco-alemana (1872). Amic de Letamendi, seguí les idees vitalistes i fou un defensor del vegetarianisme i l’homeopatia; col·laborà en revistes d’aquesta orientació. Dirigí la Enciclopèdia...
Bardolet i Pujol, Sebastià (Torelló, 1934). Sacerdot i abat de Montserrat. Ordenat de sacerdot (1957), estudià tres anys al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma, on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia. De retorn al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou prefecte de l’escolania durant nou anys. El 1977 l’abat Cassià Just el féu...
Bufí, font del. Aquesta font es troba en el terme de Sant Quirze de Besora. S'hi arriba des del carrer Sant Joan, passant el pont de ferro del tren per sobre del riu Ter. Passat el pont la font queda a la dreta de la via. Està poc...
Bach i Baixeras, Lea (Torelló, 1891 - Rio de Janeiro, Brasil, 1988). Instrumentista. Va ser una destacada arpista catalana de renom internacional. Amb 7 anys va ingressar al Liceo Filarmónico Dramático de S.M. la Reina Isabel II, futur Conservatori del Liceu, de Barcelona. Nena prodigi en la interpretació musical amb l'arpa, féu la seva carrera sobretot a l'estranger. Participà en la fundació,...
Balmas i Montsech, Pau. Metge i botànic. (Torelló 1735 – Barcelona 1789). L’any 1755 va obtenir el batxillerat en medicina a Osca, i es va llicenciar a Cervera el 1762. Va passar el 1768 a ser metge intern de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. En aquesta institució hospitalària es va encarregar de la recollida de les dades meteorològiques, estudiant la seva correlació amb les...
Besora, castell de. El castell de Besora es troba situat al cim d’un esperó de roca, a 1 092 m d’altitud, al costat sud-occidental de Santa Maria de Besora. Al seu peu passa la carretera de Sant Quirze de Besora a Vidrà, des d’on són ben visibles les vistes de les construccions antigues del conjunt. Història Aquest castell es trobava al comtat d’Osona, i no passà a formar part de l’efímer...
Besora, marquesat de. Títol concedit el 1698 a Narcís Descatllar i de Sarriera, senyor de Besora (Osona), de Catllar (Ripollès) i de Rocabruna (Garrotxa), mort el 1707. Passà als Queralt, comtes de Santa Coloma, i als García de Samaniego, marquesos de La Granja de Samaniego. Font: Enciclopèdia...
Besora, llinatge de. Família els membres de la qual figuren des del segle X com a vicaris o veguers dels comtes de Besalú al castell de Besora. El primer membre conegut és Ermemir de Besora (documentat entre 981 i 994), casat amb Ingilberga. Hom creu que la darrera abadessa de Sant Joan de Ripoll, Ingilberga (documentada entre el 995 i el 1017), era filla natural del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i...
Barganyar v. tr. : Malmetre, reduir una cosa a estat d'inservible (Ribes, Ripoll, Pobla de L., Torelló, St. Jaume de F.). El mot apareix al diccionari...