Besora, castell de

Tornar a Vallgespèdia

  • fa 11 mesos
  • B
  • 1

Besora, castell de. El castell de Besora es troba situat al cim d’un esperó de roca, a 1 092 m d’altitud, al costat sud-occidental de Santa Maria de Besora. Al seu peu passa la carretera de Sant Quirze de Besora a Vidrà, des d’on són ben visibles les vistes de les construccions antigues del conjunt.

Història

Aquest castell es trobava al comtat d’Osona, i no passà a formar part de l’efímer comtat de Ripoll, ni s’incorporà al patrimoni dels comtes de Besalú. El terme del castell comprenia els actuals termes municipals de Santa Maria de Besora, Sant Quirze de Besora i Montesquiu.

Les primeres notícies sobre el castell corresponen a l’any 885, quan el comte Guifré i la seva muller Guinedilda feren oblació de la seva filla Emma al monestir de Sant Joan de les Abadesses, i hi donaren diversos béns, entre els quals el castell de Besora i les esglésies de Santa Maria i de Sant Quirze, amb els delmes i primícies i el seu alou.

Els Besora

El domini eminent estigué en mans dels comtes de Barcelona, mentre que com a principal feudatari hi hagué una família de vicaris comtals, anomenada Besora. A causa de la revolta d’un dels seus membres, els fou segrestat el castell, el qual fou concedit a la família dels senescals de Barcelona, mentre que una família, segurament descendent dels Besora, continuaren com a subordinats seus en la castlania, fins que els senescals foren substituïts de manera definitiva pels Besora com a feudataris directes dels comtes de Barcelona

Els castlans

Durant les dues primeres generacions de feudataris del castell, Ermenir i Gombau de Besora, no es coneix l’existència de cap castlà. Únicament sembla que durant el període que el castell de Besora estigué en mans de la muller de Gombau, Aurúcia, i del seu nebot, Guillem de Balsareny, tal com prescrivia el testament de Gombau, hi hagué un clergue anomenat Vivà que actuà com a vicari comtal del castell de Besora, documentat en aquesta funció l’any 1058. I encara que pròpiament no fos un castlà, pot ésser considerat com a tal.

Els castlans del castell de Besora, com ja hem assenyalat, foren els descendents de la filla gran de Gombau de Besora, Guilla, casada amb Mir Geribert d’Olèrdola. El primer fou llur fill, també de nom Gombau, el qual figura que l’any 1059 tenia el castell de Besora en feu del comte, si bé hi hagué de renunciar juntament amb els seus pares, a causa de la revolta protagonitzada pel seu pare contra el comte. No obstant la renúncia, Gombau no degué ésser apartat totalment del domini del castell, sinó que restà com a castlà d’un altre feudatari comtal, del senescal Guillem Ramon i de la família Montcada, fins que al principi del segle XIV el domini dels Montcada desaparegué, i els Besora-castlans passaren a feudataris directes del rei.

L’edifici del castell sofrí diverses vicissituds en les guerres del segle XV. En la guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II foren fetes importants obres de fortificació al castell, ja que no es devia trobar en gaire bon estat pel fet de no habitar-hi els senyors del terme, que havien traslladat la seva residència al casal de Montesquiu.

L’any 1620 consta que el castell es trobava derruït, però tenia algunes parets dempeus i encara hi havia algun recinte utilitzable com a clausura. I durant la Guerra dels Segadors, Lluís Descatllar, senyor del terme, fou partidari del rei d’Espanya, per la qual cosa li aparedaren el castell i el consideraren traïdor; tot i que fou capturat dues vegades, aconseguí d’escapar-se.

Les restes de l’edifici del castell encara foren utilitzades el segle XIX en les diverses revoltes i guerres absolutistes. L’any 1822, en l’alçament absolutista, el castell de Besora serví de refugi a una partida absolutista en retirada, després de tenir un encontre amb les tropes constitucionals a les vores de Montesquiu i de Sant Quirze de Besora. La darrera utilització amb finalitat bèl·lica fou durant la Primera Guerra Carlina, la qual cosa motivà que el cap d’una columna liberal, per evitar la contínua utilització del castell per les partides carlines, vers els anys 1838-1839 ordenés enderrocar-lo, així com l’església de Santa Maria.

Castell

Actualment, de l’antic castell de Besora resten només uns pocs vestigis dispersos, amb alguns fragments de mur. Direm que aquest castell té el recinte perfectament deduïble encara. Un recinte situat en un emplaçament que feia que aquesta fortalesa fos pràcticament inexpugnable. Només hi havia un camí difícilment practicable al costat de tramuntana, el qual estigué fortificat.

En la imatge podem observar, a primer terme, l’església de Santa Maria i al fons fragments dels murs del castell. Tot aquest conjunt arqueològic està en procés d’excavació i restauració.

Font: Catalunya Romànica.

Fotografia: Antoni Prat.

imatge1

Entrada Anterior

Besora, marquesat de

Entrada següent

Balmas i Montsech, Pau

Compare listings

Compare