Balmas i Montsech, Pau

Tornar a Vallgespèdia

  • fa 6 mesos
  • B
  • 1

Balmas i Montsech, Pau. Metge i botànic. (Torelló 1735 – Barcelona 1789).

L’any 1755 va obtenir el batxillerat  en medicina a Osca,  i es va llicenciar a Cervera el 1762. Va passar el 1768 a ser metge intern de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. En aquesta institució hospitalària es va encarregar de la recollida de les dades meteorològiques, estudiant la seva correlació amb les malalties. En una enquesta de la direcció d’aquest hospital sobre la sifilis, Balmes es mostrava partidari de l’ús del “sublimat corrosiu” com a teràpia eficaç, al contrari d’altres metges que consideraven aquest preparat com a  nociu. L’any 1770 era un dels socis fundadors de les “Conferències Acadèmiques per a Metges”, antecedent de la posterior Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. L’any 1769 entrà a la Junta de Sanitat de Barcelona i el  1771 el trobem com a signatari d’informes sobre la qualitat dels aliments que arribaven a Barcelona. Exercí també  el càrrec d’examinador del Protomedicat.

Va col·laborar a les Memorias de la Real Academia Médico Práctica amb un article titulat “Un caso de tétanos”. Va posseir una clientela abundant i selecta que li va permetre gaudir d’una posició econòmica folgada, esdevenint propietari de diversos immobles a Barcelona, Torelló i Sant Quirze de Besora.

El 1764 va participar en la fundació de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental de Barcelona, que més tard esdevindria la Real Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. En aquesta institució va ostentar els càrrecs de director de botànica, durant els períodes de  1765 a1773 i de 1777 a 1785, i de revisor de la mateixa direcció entre 1774 i 1776. Exercí de corresponsal del Jardí Botànic de Madrid. A l’Acadèmia de Ciències va llegir les següents memòries: Tratado del fuego, Sobre el narciso, llamado en catalán “lliri de Nadal”, Sobre el jacinto o “junquillo”, Observaciones termométricas  i Disertación sobre la aurora boreal de 24 de octubre de 1769. Segons Balmas, el fenomen descrit en aquesta darrera memòria havia despertat tota mena de suspicàcies entre els barcelonins, que en observar el canviant i estrany joc de llums del fenòmen l’havien interpretat com un senyal de mal averany.  Creia que calia desterrar aquestes actituds de l’opinió pública, i per això proposava un mètode racional per observar científicament els fenòmens atmosfèrics d’aquesta mena. En aquest sentit dividia la seva memòria en quatre apartats: “a) Estado del cielo poco antes de la aparición de la aurora y en todo el tiempo de su duración, b) lo que hay que reparar en la nube que despide la luz de la aurora, c) lo que hay que reparar en la luz despedida de la nube, d) lo que hay que reparar extinguida la luz de la aurora”. Afirmava que aquestes observacions s’havien de fer amb l’auxili del baròmetre i el termòmetre. Només així s’aconseguiria caracteritzar el fenomen de forma apropiada, allunyant-lo de qualsevol interpretació supersticiosa. Amb una certa ironia acabava el seu discurs afirmant que: “Finalmente no faltará quien crea que aun quando pueda ser la Aurora natural, aun quando ella no sea capaz por si de producir los efectos que se han despreciado, puede ser una senyal del cielo, que se vale avezes de algunas cosas naturales para avisarnos, como de otras para castigarnos. Bueno es que esten en estos pensamientos los que van descaminados; mejor si se corrijen; este si que seria un bello efecto de la Aurora; pero puede menos de pensar el filosofo que no son avisos fenómenos tan frecuentes y casi cotidianos mas allá de 70 grados de latitud en el norte, quando apenas hay allí hombres que avisar; y que absolutamente faltan en la zona torrida al presente tan poblado”. Pau Balmas morí a Barcelona pel febrer de 1789.

Fonts:

BERNAT, Pasqual (2013); <<El médico de la Ilustración. Pau Balmas y Montsech (1735-1789), un ejemplo paradigmático>>, Medicina e historia. Revista de estudios históricos de las ciencias de la salud, 1 (Cinquena època).

BERNAT, Pasqual (2013); <<L’empremta dels científics. Sis estudis biogràfics de científics de Torelló>>, Edicions Talaiots, Calvià, PP. 7-48.

Entrada Anterior

Besora, castell de

Entrada següent

Bach i Baixeras, Lea

Compare listings

Compare